Targeter

Aquest Nadal el Tió em va regalar una cartera molt xula. Després de reorganitzar les coses, vaig decidir que em feien nosa de la cartera moltes targetes de comerços. Recordava que havia vist alguns targeters molt xulos per pinterest, aquest i aquest. I en base a aquests tutorials me n'he cosit un per mi.

La veritat és que m'he copiat les mides d'un dels tutorials, per mandra de calcular distàncies i poder-ho cosir avui, i al final m'han quedat poques separacions, jo crec que es podia haver cosit una mica més estret i hagués guanyat espai per unes quantes targetes més.

La tela exterior m'agrada molt, és un estampat amb façanes de Porto que em va regalar ma germana. I per tancar-lo una goma elàstica molt primeta de color gris.

Com sempre, cosit i estrenat!

Happy birthday!!!

Pel dia de l'aniversari del Biel, cinc anys ja!, vam fer entre els dos aquesta samarreta:

 

La vam decorar amb la tècnica del plastidecor, que havia vist aquí.
Per la part de davant un 5 gegant amb diferents colors.
Per la part de darrera un dibuix que va fer ell d'un avió i uns núvols.


  

 


Alguns consells per la propera vegada: no posar-hi excessiva punta de plastidecor, i que la planxa no sigui a temperatura massa alta, que sinó es fon massa la pintura i queda enganxada al paper de forn.

 

El patró és l'11.Sealife de la revista Ottobre 1/2017.
Per ribetejar el coll, a part de les instruccions de la revista, he trobat molt útil aquesta entrada.
I amb aquesta costura he estrenat l'agulla doble, i m'ha encantat. Tant pel coll, com per les vores queda un acabat molt professional.

 

Enllaço al recopil·latori del blog de Fans de Ottobre1/2017.

M'estreno amb pantalons de xandall

Aquests són els primers pantalons de xandall que li he cosit al Biel.

 

La veritat és que fa temps que tenia ganes d'estrenar-me en cosir peces de punt. Peces que ens siguin útils en el dia a dia. Els nens necessiten peces de roba còmodes, i aquest model em va semblar ideal.
 

El Biel necessita molts pantalons tipus xandall, un dia fa futbol, un dia psicomotricitat, i també és més còmode pel dia que va a natació amb l'escola, li resulta més fàcil i ràpid canviar-se que amb texans per exemple.


 
A més, està en una etapa on tot sovint apareixen forats als genolls de tots els pantalons, no sé d'on surten, però no hi ha manera d'evitar-ho, jijiji.

 
Vaig seleccionar uns quants pantalons de xandall de les revistes Ottobre que tinc a casa, i li vaig deixar triar, a ell li van encantar aquests i els volia exactament iguals.
 


Provats a l'interior i a l'exterior i jutgeu per les imatges, però sembla que hi va molt còmode, no?


 

A més resulta que tinc una muntanya de roba que ja no faig servir, i que tinc intenció de reciclar transformant en peces que necessitem. Per sort, hi tenia dos pantalons de xandall meus, uns blau fosc gairebé negre i uns gris clar. Només vaig comprar un tros de tela de puny de color gris clar.

Són calcats als que apareixen a la revista Ottobre 6/2017, patró 13 Busy Bottoms.  Vaig calcar una talla 104 perquè és molt primet, modificant la llargada fins a la talla 110. Entre les instruccions de la pròpia revista, i alguns tutorials (aquest i aquest) que vaig trobar per internet, vaig cosir-los sense problemes amb la màquina plana. A veure si m'atreveixo amb l'overlock que la tinc ben avorrida.

Enllaço l'entrada al recopil·latori de Fans de Ottobre 6/2017 on ja hi ha altres versions dels mateixos pantalons molt i molt xules!

Argolles de tela

A casa et despistes un moment, i qualsevol ja t'ha pispat el tovalló, de forma inconscient és clar, perquè agafen el primer que troben. Un perquè és molt despistat, l'altre perquè és un nen, i el tercer, bé, encara no és del tot conscient de què és un tovalló, només l'agafa per a tirar-lo a terra.

Ja fa temps que hi donava voltes, i una tarda de vacances, mentre feien la migdiada, vaig aprofitar per fer aquestes argolles personalitzades.

He fet unes fotos del procés que és molt senzill per si algú s'anima a fer-les.

Pim pam: funda per la targeta de transport

Entrada escrita des del bus, el lloc més adequat per mostrar l'últim que he cosit.

M'estava caient a trossos la funda per guardar la targeta de transport que he utilitzat els darrers anys.

Prendre mides, triar i tallar teles i seguir aquest tutorial: un pim pam!

Cistelles pel bany

Aquest  va ser un encàrrec molt especial, me'l van fer pels volts de Nadal, i no diríeu mai qui.
El Tió!
Si, si, això mateix, tal com ho heu llegit, el Tió em va encarregar unes cistelletes per un bany, havien de ser dues, una una mica més gran que l'altra, i em va dir, tu mateixa, amb teles que a tu t'agradin...
Així ho vaig fer.
I no sabeu la sorpresa que em vaig emportar quan vam cagar el Tió a casa els meus pares, i van aparèixer les cistelletes per la tieta Òria, la meva germana.

Vaig seguir aquest tutorial, però utilitzant una entretela més gruixuda i rígida, perquè volia que les cistelles tinguessin consistència i que aguantessin bé el contingut. Haig de dir que això em va donar algun problema a l'hora de girar les teles perquè quedessin del dret, i si no recordo malament vaig trencar més d'una agulla en cosir-les.

Les teles: per un costat lli de color gris que em té enamoradíssima i que sempre en tinc, perquè combina amb tot i trobo que queda molt bé; i per l'altra cara una tela molt bonica (a les fotos no s'aprecia bé) que tenia guardada des de fa molt temps esperant algun projecte especial.

A la destinatària li van agradar molt, i les fotos me les va fer arribar ella.
Moltes gràcies tieta Òria!

Setembre, octubre, novembre: inicis de curs

Ja fa uns mesos de l'inici de curs, i aquest any ha estat especial per a tota la família. Han estat molts començaments, moltes novetats, molts canvis.

Els inicis sempre costen, però poc a poc tot es va posant a lloc.

Al setembre el Biel va començar curs inicial, P3, en una escola nova, amb mestres noves, companys nous, pati nou, menjador nou, tot nou...

El primer dia li van donar una bossa per a portar-hi la bata, l'esmorzar i el berenar. Cada nen en té una, i la idea és que cadascú se la "tunegi" perquè cada nen identifiqui la seva.
Li vaig preguntar al Biel què hi volia, i la resposta no em va sorprendre: cotxes.

Vaig trobar una tela que tenia molts cotxes de molts tipus, i els vaig retallar un a un.

Amb adhesiu de doble cara vaig fer-ne aplicacions sobre una tela de color negre, que representa la carretera.

I així va quedar la bossa, amb molt de trànsit:

 

 

Cap a l'octubre va començar classes d'anglès i havia de portar un estoig amb colors a classe.
Doncs l'estoig evidentment també havia de tenir cotxes.

 

Us sona la tela que vaig fer servir?

Per fer l'estoig vaig seguir aquest tutorial, canviant una mica les mides.

A mig novembre l'Èric va començar a anar a l'escola bressol, unes horetes, bé, una, o mitja, o com a molt una i mitja. Conèixer les mestres, el lloc i els companys era l'objectiu, perquè fins al gener no calia allargar l'horari.
I a l'escola bressol havia de portar una bossa per la roba de recanvi.
Tenia una tela guardada de feia temps que m'agradava molt, de cocodrils, i va ser qüestió de buscar una tela que hi combinés.

         Amb fil mouliné li vaig brodar el nom

Per fer la bossa vaig seguir aquest tutorial, el mateix que vaig fer servir per fer la bossa del Biel fa uns anyets.