Cistelles pel bany

Aquest  va ser un encàrrec molt especial, me'l van fer pels volts de Nadal, i no diríeu mai qui.
El Tió!
Si, si, això mateix, tal com ho heu llegit, el Tió em va encarregar unes cistelletes per un bany, havien de ser dues, una una mica més gran que l'altra, i em va dir, tu mateixa, amb teles que a tu t'agradin...
Així ho vaig fer.
I no sabeu la sorpresa que em vaig emportar quan vam cagar el Tió a casa els meus pares, i van aparèixer les cistelletes per la tieta Òria, la meva germana.

Vaig seguir aquest tutorial, però utilitzant una entretela més gruixuda i rígida, perquè volia que les cistelles tinguessin consistència i que aguantessin bé el contingut. Haig de dir que això em va donar algun problema a l'hora de girar les teles perquè quedessin del dret, i si no recordo malament vaig trencar més d'una agulla en cosir-les.

Les teles: per un costat lli de color gris que em té enamoradíssima i que sempre en tinc, perquè combina amb tot i trobo que queda molt bé; i per l'altra cara una tela molt bonica (a les fotos no s'aprecia bé) que tenia guardada des de fa molt temps esperant algun projecte especial.

A la destinatària li van agradar molt, i les fotos me les va fer arribar ella.
Moltes gràcies tieta Òria!

Núvols de colors (no vull ser redundant, però la tela es mereix el títol del blog)

I amb aquestes teles espectaculars he fet una cistella per a guardar les joguines del petit de la casa, perquè no s'embrutin, per tenir-les sempre a mà, per poder-les transportar fàcilment d'un lloc a un altre. I suposo que d'aquí a un temps la utilitzaré pels meus projectes: teles, llanes, etc..

Les teles són disseny de dashwood studio de les col·leccions rain or shine and flurry. L'Èric ja ha decidit que la que més li agrada és la de topets irregulars de color blanc sobre fons gris. Els nadons es tornen bojos amb els contrastos blanc-negre. Tinc tela d'aquesta guardada per fer-li algun ninot que pugui mossegar.

Per a fer-la he seguit el tutorial de la veryshannon, i enlloc d'entretela hi he posat espuma, per donar-li més consistència i que es subjectés bé tot i estar buida.

A destacar que és reversible.

Us deixo amb les fotos, que segons diuen una imatge val més que mil paraules, i jo no estic gaire inspirada avui.

Les fotos són fetes en racons d'un petit poble de pedra, Rupit, d'on sóc filla.