El petit no és tan petit

O... La incomprensible diferència en la mida de les peces de roba d'una mateixa talla segons la marca

Això que sabem tots que passa i que ningú es digna a posar-hi remei es converteix en tot un problema en el cas dels nadons.

El cas és que dos nadons nascuts el mateix dia poden tenir en un mateix moment una alçada i un pes molt diferents, perquè el rellotge de la vida pot haver començat a comptar amb un punt de partida desigual i perquè el ritme de creixement és diferent per a cadascú. Per tant, si al concepte que dos nadons amb el mateix temps de vida poden tenir mides molt diferents, li afegim que normalment a la botiga no els pots emprovar la roba, i li afegim que sovint en aquesta etapa amics i familiars li regalen roba, doncs ens trobem que tenim varietat de peces de roba de marques diferents de talles iguals o diferents que sovint no els van igual de bé a tots els nadons.

Primerament quan neix el teu fill, o fins i tot abans, ja saps si és gran o petit. Quan ja saps que és més aviat MOLT gran, doncs ja ho compres tot més gran, i si et regalen alguna peça de roba, doncs normalment tornes a la botiga a canviar-la per una o dues talles més.

Però el problema arriba quan el teu nadó té un mes i resulta que les peces de roba que et van regalar de talla 1 mes o 3 mesos, i que tu has canviat a la botiga per la talla 6 mesos li van justes. Tots som conscients que la roba del nadó es pot utilitzar molt poc temps, perquè en poc temps creixen molt, però que només li puguis posar aquella peça un sol dia fa realment molta ràbia, sobretot si és una peça molt xula i t'agrada!

El meu fill petit als 2 mesos es trobava en el percentil 97 d'alçada i pes, mmmm, no és tan petit...
Entre el segon i tercer mes de vida ha portat peces de roba de la marca H&M talla 2-4 mesos, de la marca Benetton talla 3-6 mesos, de la marca Canada house talles 3-6 i 6 mesos, de la marca Tuc Tuc 3-6 i 6 mesos, però de la marca Boboli talla 6 mesos només ho ha pogut portar uns dies, i molt just tot, tant de llargada com d'amplada, i és una llàstima perquè els dissenys són molt xulos, però més aviats petits en aquests tallatges.

Per intentar que pugui portar aquest mono alguns dies més durant aquest estiu, he fet un "arreglo". L'he descosit per la cintura i hi he afegit un tros (no petit, com es pot veure a la foto) de roba de color gris entremig.

Aquí us presento el petit no tan petit, l'Èric, que és molt rialler i molt bon minyó:

 

 

 

Ara que comença a girar-se, veig que li va una mica just dels malucs... Potser hauré de fer un altre "arreglo" pels laterals...

PD: Moltes gràcies tieta Òria! És molt xulo, ens agrada molt, fins i tot així tunejat!

Anys i anys...

Aquestes samarretes les vaig fer per a celebrar el primer i segon aniversari del Biel. Estan fetes amb aplicacions amb tela de patchwork sobre samarretes bàsiques.

La del primer any me la vaig copiar d'aquesta que va fer la Cristina de no paris de cosir, inspirada en els dissenys de la Kajsa Whitman. Me'n vaig enamorar només veure-la, i el Biel la va portar moltíssim tot l'hivern.

La dels dos anys és disseny propi. PERÒ, no l'ha volgut portar mai. Imagineu el meu disgust quan el dia de la festa d'aniversari em diu que no se la vol posar, que no li agrada. En fi, que s'ha passat l'hivern a l'armari.

PERÒ, fa un parell de mesos vam anar a l'Aquàrium de Barcelona i s'ho va passar pipa contemplant peixos, i ara diu que aquests peixos són molt macos (i a mi se'm comença a dibuixar un somriure).
Total, que m'ha faltat temps per a tallar-li les mànigues i a veure si l'acaba d'aprofitar durant l'estiu.

Aquí deixo un minitutorial amb fotos del com ho he fet per a passar de màniga llarga a màniga curta per si a algú li pot fer servei:

 

 

 

Objectiu: Aconseguit!!! 

Bosseta window bag

Aquesta bosseta està inspirada en la Window bag del Tela Marinera, amb algunes modificacions.

És més petitona, però amb suficient capacitat per a transportar cotxes, tractors, camions de bombers, ambulàncies, etc... del meu fill gran, i que pugui veure si hi són tots o n'hi falta algun. Ideal per emportar-se'la quan anem a dinar a fora, o a la piscina.

L'he fet perquè la pugui portar a l'esquena,  el cordó va lligat a la part de baix de la bossa, com havia fet en aquesta altra.

I també he cosit diferent el plàstic, enlloc de cosir-lo a la tela de forro interior, jo l'he cosit entre la tela exterior i el forro, perquè així em sembla que serà més resistent a les mans "curioses" d'un nen de dos anys i mig. Ho he fet com en aquest tutorial, però amb la finestra circular enlloc de rectangular.

Al seu propietari li va agradar molt. Va voler sopar amb la bossa penjada a l'esquena ( plena de cotxes), i el vaig haver de convèncer perquè a l'hora d'anar a dormir deixés la bossa al costat del llit enlloc de penjada a l'esquena. ;p

Sant Jordi i el DRAC

Els protagonistes de la llegenda de Sant Jordi són Sant Jordi, la princesa i el drac.
I avui que tothom publica sobre roses i llibres, aquesta entrada la dedicaré als dracs.
Fa molts dies del Carnestoltes, però jo vaig una mica endarrerida amb les entrades... (val, una mica és poc, ho admeto)

En fi, som-hi:
Quan em van dir a l'escola bressol que els nens celebrarien el Carnestoltes durant tota una setmana, al contrari que a altres mares i pares, que els suposa tot un "problema", jo em vaig alegrar i vaig pensar aquesta és la meva, ara si que tinc l'excusa perfecta per fer una mica de costura, disseny i art, i dedicar-hi una mica de temps (si, aquest cop només una mica).
Al meu pinterest hi tinc un taulell de disfresses, on recopil.lo totes aquelles que em semblen especialment divertides o originals.
I, a vegades, no són disfresses en si, sinó peces de roba divertides, com és el cas d'aquest abric xulíssim, amb el qual m'he inspirat per fer la disfressa del meu petit drac per aquest any.

Ho vaig fer amb feltre de diferents colors, i guata per donar volum. Sense patrons, vaig tallar a ull en base a les mides de les peces de roba que li van bé. Tot i així vaig haver de rectificar vàries vegades, i encara li ha quedat una mica ample, perquè vaig partir de la mida d'un anorac, que té molt de farcit. L'avantatge és que ha resultat ser molt i molt còmode, perfecte per jugar, córrer, saltar, escalar, etc...
Al principi no se'l volia posar, però el dia de la disfressa el va portar encantat, i jo ja em dóno per satisfeta.
A veure què us sembla el petit drac de la família:

Sabíeu que als dracs també els agraden els contes?

Vestit de catalanet per a celebrar la Pasqua

Aquest any no celebrarem la festa tradicional de Pasqua, bé ho celebrarem a la nostra manera, de vacances lluny de casa...(iuhu!!!)

Però l'any passat si que ho vam fer. Almenys dues terceres parts de la família es van vestir de catalanets, la resta, és a dir una servidora, es va ocupar de la confecció del vestit del més petit.

Amb mig metre de pana fina de color negre en vaig tenir suficient. Vaig treure el patró dels pantalons d'uns comprats que li anaven bé. I per l'armilla vaig disminuir a ull les mides d'una de talla 3 anys.

El pare va cantar caramelles, un parell de cançons i les currandes; i el petit s'hi va ben adormir. Devien cantar com els àngels!