Cistelles pel bany

Aquest  va ser un encàrrec molt especial, me'l van fer pels volts de Nadal, i no diríeu mai qui.
El Tió!
Si, si, això mateix, tal com ho heu llegit, el Tió em va encarregar unes cistelletes per un bany, havien de ser dues, una una mica més gran que l'altra, i em va dir, tu mateixa, amb teles que a tu t'agradin...
Així ho vaig fer.
I no sabeu la sorpresa que em vaig emportar quan vam cagar el Tió a casa els meus pares, i van aparèixer les cistelletes per la tieta Òria, la meva germana.

Vaig seguir aquest tutorial, però utilitzant una entretela més gruixuda i rígida, perquè volia que les cistelles tinguessin consistència i que aguantessin bé el contingut. Haig de dir que això em va donar algun problema a l'hora de girar les teles perquè quedessin del dret, i si no recordo malament vaig trencar més d'una agulla en cosir-les.

Les teles: per un costat lli de color gris que em té enamoradíssima i que sempre en tinc, perquè combina amb tot i trobo que queda molt bé; i per l'altra cara una tela molt bonica (a les fotos no s'aprecia bé) que tenia guardada des de fa molt temps esperant algun projecte especial.

A la destinatària li van agradar molt, i les fotos me les va fer arribar ella.
Moltes gràcies tieta Òria!

Setembre, octubre, novembre: inicis de curs

Ja fa uns mesos de l'inici de curs, i aquest any ha estat especial per a tota la família. Han estat molts començaments, moltes novetats, molts canvis.

Els inicis sempre costen, però poc a poc tot es va posant a lloc.

Al setembre el Biel va començar curs inicial, P3, en una escola nova, amb mestres noves, companys nous, pati nou, menjador nou, tot nou...

El primer dia li van donar una bossa per a portar-hi la bata, l'esmorzar i el berenar. Cada nen en té una, i la idea és que cadascú se la "tunegi" perquè cada nen identifiqui la seva.
Li vaig preguntar al Biel què hi volia, i la resposta no em va sorprendre: cotxes.

Vaig trobar una tela que tenia molts cotxes de molts tipus, i els vaig retallar un a un.

Amb adhesiu de doble cara vaig fer-ne aplicacions sobre una tela de color negre, que representa la carretera.

I així va quedar la bossa, amb molt de trànsit:

 

 

Cap a l'octubre va començar classes d'anglès i havia de portar un estoig amb colors a classe.
Doncs l'estoig evidentment també havia de tenir cotxes.

 

Us sona la tela que vaig fer servir?

Per fer l'estoig vaig seguir aquest tutorial, canviant una mica les mides.

A mig novembre l'Èric va començar a anar a l'escola bressol, unes horetes, bé, una, o mitja, o com a molt una i mitja. Conèixer les mestres, el lloc i els companys era l'objectiu, perquè fins al gener no calia allargar l'horari.
I a l'escola bressol havia de portar una bossa per la roba de recanvi.
Tenia una tela guardada de feia temps que m'agradava molt, de cocodrils, i va ser qüestió de buscar una tela que hi combinés.

         Amb fil mouliné li vaig brodar el nom

Per fer la bossa vaig seguir aquest tutorial, el mateix que vaig fer servir per fer la bossa del Biel fa uns anyets.

Bosses per l'escola bressol

Nota: La idea inicial era publicar aquesta entrada el dia 5 de setembre de 2013:

Avui ha estat el primer dia d'escola bressol del Biel.
No ha anat malament. Només han estat unes horetes i s'ho ha passat molt bé.

Havia de portar una bossa per guardar la roba de recanvi. I li vaig cosir aquesta bossa amb les teles que em va regalar la meva família pel meu sant, junt amb un llibre molt xulo de ninots de tela.

Per la bossa vaig seguir aquest tutorial de happy in red

Nota: el segon dia també s'ho va passar bé, però va tornar a casa amb febre :(
Les setmanes següents van ser complicades per dir-ho d'alguna manera, però amb una mica de temps tot es supera. I he de dir que ara va encantat a l'escola, s'ho passa d'allò més bé, hi dorm molt bé, hi menja superbé, hi aprèn molt, i és el nen més feliç del món. I des d'aquí un petonàs a les seves mestres, que són maquíssimes: la Susanna i la Sara.

Idèntic

Jo de petita havia jugat a l'idèntic i m'agradava molt. D'altres havien jugat al memory... (és com el nesquik i el cola cao; jo prenia nesquik, d'altres cola cao...)

Aquest idèntic l'he cosit jo pel meu fill i li encanta. Agafa les peces i les rebrega, dobla, tira, mossega...

Quan agafa una fitxa del sol li canto el sol solet, si agafa la lluna: la lluna la pruna, la poma: 5 pometes té el pomer. I bé, estic buscant cançons de peixos, estrelles, núvols, flors i cors.

És un kit del Tela Marinera q vaig comprar a Sitges, abans d'estar embarassada... Si, si, tinc moltes cosetes pendents per anar cosint durant molt temps.
Ens agrada mooooolt!

Porta-xumet exprés

Necessitem un porta-xumets de roba!
Molt bé, ja el faré...

I aquesta vegada va ser dit i fet. Aquí tenim el primer:

L'he fet seguint el tutorial de sew mama sew amb alguna petita variació.

I aquí en entregar-lo al seu nou propietari:

 

 

Pel davant i pel darrera

Després d'uns quants mesos de fer exclusivament de mama, molt intensos, disfrutats, divertits, agraïts, emotius i també molt absorbents, m'he adonat que ha desaparegut el temps de fer patchwork i d'actualitzar el blog.

Poc a poc tot es va posant a lloc, i intentaré trobar petits moments per anar publicant noves entrades a petits trossets, esgarrapant minuts d'aquí i d'allà.
Encara tinc bastantes cosetes pendents per ensenyar.

I avui va de davantals!

Aquest li vaig regalar a la millor cuinera del món mundial, ma mare, ja fa un parell de Nadals. El vaig cosir al Tela Marinera. Les teles les va triar ella.
A la foto no estrena el davantal, sinó la cuina, que és molt i molt xula!
 

I aquest altre pel cuiner oficial de casa, que també té alguna estrella d'aquelles, com es diuen? Ah si, pirelli o firestone. Me l'havia demanat fa molt i molt temps, i al final li va caure de sorpresa pel dia del seu sant. Ja veieu que va molt ben acompanyat a les fotos.
La tela del davant la va triar ell a l'ikea. I per la part del darrere vaig fer servir un disseny de la Lotta Jansdotter, del llibre simple sewing.

Quina gana que m'ha entrat. Apa, me'n vaig a fer un mos...
Bon profit!

Embolcall

En aquesta ocasió el projecte acabat és un embolcall, més conegut com "arrullo", perquè quan neixi el Biel es senti protegit i calentó.

El patró és del llibre "Coser para los más pequeños es fácil" de Lotta Jansdotter.

 
La tela és de cotó orgànic 100% de la col·lecció Cosmic Zoo for Kokka i per l'interior he utilitzat un trosset d'una manta de forro polar molt finet Polarvide de l'Ikea.

Canviador

Segons el llibre "Coser para los más pequeños es fácil" un canviador és una de les coses que més s'utilitzen quan surts de casa amb un nadó.

Doncs ja el tenim aquí:

Per a fer-lo no he seguit exactament les instruccions del llibre, he fet algunes modificacions. Jo he encoixinat la buata amb la tela exterior.

Per l'interior he utilitzat un plàstic sanitari que havia vist que utilitzaven aquí i hi he cosit a tot el voltant un bies que m'he fet jo amb una altra tela que m'agradava. Com en aquest blog per a fixar el bies he fet servir clips, i no agulles per a no foradar el plàstic.

Et voilà: